Si Andalusia és la llum d’Espanya, que crec que si que ho és, d’això en podríem dir perfectament que és un logotip tecnològic escalfat, o daurat, per la llum del sol. L’argument del logotip d’una institució universitària que per abreujar li diuen «unia», és el zoom fotogràfic, que amplia un fragment d’una llegenda massa llarga, projectant al món l’acròstic amb el qual l’anomenen habitualment, com es fa també amb la «uni» o la «peli» o la «bici» o la «pelu». 

Un zoom practicat sobre lletres d’impremta té l’avantatge funcional que, si bé es pot ampliar fins l’infinit sense cap problema, també es pot reduir a mides invisibles o gairebé, allà on una lletra d’impremta encara és una lletra d’impremta i en canvi la silueta d’un elefant, posem per cas, ja no és res més que una taca i no se sap ben bé què és.

D’altra banda, el negre de l’acròstic, racional i helvètic, s’ha volgut complementar amb el duende de la terra sevillana pintant la llegenda amb els colors de les taronges i llimones que García Lorca va universalitzar amb aquell seu art tan penetrant com la flaire del gessamí (que els toreros i els gitanos encara no sé si segueixen llançant, tot fent l’estàtua, Guadalquivir avall). 

Certament, qui m’escolti pensarà que jo amb el disseny faig literatura. Doncs sapiguen que ara n’he fet un de llibre, amb la literatura i el disseny. I un segon només amb literatura, sense disseny. Però qui no m’escolti no ho veu tot això, perque el disseny que en resulta crec que no ho palesa: és explícit i convincent. Almenys ho va ser, unànimement, pels membres del jurat que va haver de decidir, en el concurs restringit que van convocar, quin era el projecte guanyador. I ves per on, va ser el meu, és a dir, aquest.