«Quico Sabaté, ho saben els qui em coneixen, ha estat una de les persones més importants de la meva vida. El gran amic, el camarada, el còmplice i amb qui vaig mantenir al llarg de gairebé quaranta anys una intensa relació d’afecte i complicitat professional, primerament colaborant des d’Espira, una agència de publicitat que amagava un niu d’agitació artística, cultural i política, i més tard al crear junts el Taller 83. El seu talent, la seva generositat i la seva capacitat de treball foren fonamentals pel desenvolupament d’un gran nombre d’idees, algunes de les quals es plasmaren a l’escenari.

Fins la seva mort el 2010, no hi ha projecte Serrat en el qual no hi hagi participat». 

«El 1981 recupero a Miralles, que colabora amb mi a En tránsito (1981), Cada loco con su tema (1983), Fa vint anys que tinc 20 anys (1984), El Sur tambén existe (1985) —amb versos de Mario Benedetti—, Sinceramente teu (1986) —enregistrat a Rio de Janeiro amb la col·laboració de Gal Costa, Maria Bethania, Caetano Veloso, Raimundo Fagner y Toquinho— y Bienaventurados (1987), el disc capaç de presumir de la més lletja de les portades de la meva discografia. Jo volia fer un cartell de Gary Cooper i va sortir un cagarro serigrafiat».

He intentat seguir-lo, fins que ha estat possible de bracet amb Quico Sabaté, «un any sí i l’altre també, en el meu objectiu d’escriure cançons noves per tal de muntar un nou espectacle i sortir de gira altra vegada. Quan vaig decretar un any sabàtic per a descansar, vaig acabar entenent que no hi ha res més divertit i reconfortant per a un artista que l’empenta que li brinda la il·lusió de fer gires i cantar per a la gent». 

Com bé va dir a Paraules d’amor (que són «somnis de poeta»), aquests quaranta anys i escaig que porto de col·laboració amb «el noi del Poble Sec» m’han suposat algunes pinzellades poétiques plasmades a fundes como Miguel Hernández, Mi niñez, Mediterráneo, la Bienaventurados que Serrat detesta a perpetuitat, amb tota la raó, Hijos de la luz y de la sombra, Serrat sinfónico, La orquesta del Titanic o aquesta darrera, per ara, Antología desordenada.