L’Ajuntament de Barcelona va decidir l’any 1994 reconèixer espontàniament l’esforç dels establiments que des de la tradició han ajudat a fer ciutat, amb una mostra de simpatia consistent en la col·locació de plaques commemoratives dels cinquanta anys —o més— d’antiguitat d’un mateix tipus de comerç, i d’uns propietaris familiars dels fundadors.

Mitjançant la gestió eficaç del director Ferran Ferrer i Viana, i de la col·laboració tècnica de l’arquitecte Manuel Clavillé, vam plantejar una placa de ferro fos, en l’estil de les tapes del clavegueram, aigua, gas, electricitat i telèfon, de 60 x 60 cm, col·locades a terra, al nivell del paviment de les voreres i molt a prop de la porta d’entrada als comerços respectius.

La placa de ferro fos està ornamentada amb una sèrie de vinyetes en relleu que fan referència a les agrupacions gremials històriques, simbolitzades per eines o estris relatius als establiments més freqüentment guardonats: farmàcies, forns i pastisseries, restaurants i cases de menjars, llibreters, impressors, sabaters, sastres, camisers, barretaires, barbers i perruquers, pintors, joiers, perfumers, ultramarins, xarcuteries, carnisseries, tocineries, ous i aviram, peixaters, ferrers i serrallers, fusters, mecànics, etc. 

Per a acabar-ho d’adobar, la placa de ferro fos emmarca una altra placa, aquesta de llautó i molt més petita (com ara un targetó), la qual porta gravats en baix relleu, el nom i l’activitat dels establiments guardonats, així com el del tipus de comerç, i se’n van arribar a concedir, en dues o tres tongades, fins a cent-tretze.