Logotip d’una Fundació cultural 

Roda de Ter (Girona), 1997

Heus ací el logotip d’una fundació cultural dedicada a un poeta de la meva terra. Se’m va ocòrrer construir-lo amb els seus propis materials, és a dir, com una estrofa de quatre versos, amb la qual cosa es repetia l’enunciat. S'aconseguia així allò que mai s’ha vist: que rimin totes i cadascuna de les lletres i paraules. El resultat és una imatge curiosa, i el joc visual va convènçer plenament el poeta. Així ho va deixar anar, per escrit, en la carta que em va adreçar:

«Moltes gràcies pel logotip que has dissenyat. T’haig de confessar que d’entrada em va desconcertar una mica. Després, però, a còpia de mirar-lo sobre diferents papers, i sobretot havent llegir la teva explicació, el vaig trobar original, explícit i seductor». 

Això d’explícit m’arribà a l’ànima de dissenyador, perquè ¿qué més es pot demanar d’un logo sinó explicar-se bé només veient-lo? Veure’l és comprendre’l.

En aquest cas, qui va parlar millor va ser el client, és a dir, el celebrat i enorme poeta Miquel Martí i Pol. Va entendre a la primera, i s’ho va fer ben bé seu, el raonament que li feia el dissenyador, tot i que per poc temps, doncs va morir al cap de sis anys d’aquest logotip de l’any 1997. És o no és lícit esperar d’un client que trobi la solució gràfica que hem donat al seu problema d’identitat visual «original, explícit i seductor»? No sé si ho és, però a mi em va semblar molt massa.