Logotip per una

fundació sense ànim de lucre

Barcelona, 2010

La contribució, amb feina, amb les organitzacions no governamentals, que en un  país oficialment desgraciat com el nostre abunden més del que fora raonable, té un caràcter tècnic i un de moral.

El tècnic, naturalment, consisteix en aportar els coneixements que sobre comunicació visual, estratègia

d’imatge i coordinació corporativa, hem anat aprenent els professionals del disseny gràfic al temps que la noció marca es feia un lloc en les vides de tots, fins arribar a l’apoteosi —que encara està per veure, però en té tota la pinta— que el segle XXI serà el de les marques, segons que va preveure Naomi Klein en el seu més famós llibre: No logo. I, per una vegada, els esforços van a parar a una causa provadament justa, o almenys sense el cobdiciós i generalitzat ànim de lucre.

El moral, consisteix en la satisfacció de donar alguna cosa a canvi de res. Bé, a canvi de res que no siguin diners, que és com funcionem habitualment amb els clients de les corporacions a les quals podem fer-los un logotip. O bé amb alguna institució de l’Estat, tant se val autonòmic com central, al qui n’hi esgarrapem un altre. Mentre paguin, no hi fa res que siguin els uns o els altres.

Aquí, la satisfacció és plena —els surt pels ulls— només veient la il·lusió i les ganes que hi posen tots els qui, des del seu lloc en la organització,  es cuiden de millorar la mala vida dels disminuits físics o mentals posant el millor de cadascun d’ells.

És tan bo de veure aquest procedir, per una vegada col·lectiu, que indulta tot d’una les incorreccions amb que s’apliquen les nostres instruccions per tal que l’imprès o la lona quedi com hauria de quedar, el malbaratament

d’algunes idees per manca de coordinació, i en general el vol ras de les iniciatives que tenen el disseny gràfic d'intermediari.

La Fundació Cassià Just, la Fundació Pasqual Maragall, Educació sense Fronteres, Fundació Tutelar Santa Clara i properament em temo molt que també la Transpirenaica Social Solidària, són les organitzacions no governamentals i sense ànim de lucre amb les quals hem tingut els seus més i els seus menys. Ho dic perquè he tingut la sistemàtica impressió que quan tothom vol ajudar, un u altre l’espifia. Potser és perquè som humans?