Si el disseny gràfic tingués nom es podria dir Félix Beltrán. És el nom d’un mestre associat al periode probablement més gloriós de la història de Cuba. Viure una revolució triomfant ha de ser una experiència vital límit, pels sentits i les neurones, i el seu improvisat magisteri militant li permeté a l’heroi gràfic de la Revolució relacionar-se amb els mestres internacionals, els quals li ensenyaren part del què aplicà en campanya, admirant sense reserves al jove guerriller que donà al disseny cubà una bandera en forma de cartell que feia seva la revolució social en marxa.    

Passats els anys, el mestre segueix repartint saber als alumnes de la «Universidad Autónoma Metropolitana de México», i en les lliçons magistrals que accepta de dictar pel món sencer, en forma de ferm candidat al càrrec d’ambaixador «volant» del disseny gràfic i la comunicació visual internacionals.

Diu el mestre que «para que el público entienda nuestros mensajes hay que ser un poco convencional y hacer evidente lo que no lo es». Qüestions d’una subtilesa que no pot resoldre fàcilment qui no estigui prou preparat, doncs també adverteix que «el diseño parece fácil pero es muy difícil». Creu que «la comunicación, posible a través de distintos medios, no es un proceso aislado, no se cumple en sí misma. Es sólo la parte inicial. El efecto en el público es la parte final. Sin comunicación no hay efecto, pero sin efecto no hay comunicación, al menos la esperada. Ahora, ¿cómo es posible detectar el efecto de la comunicación? El no contar como referencia con la investigación social lo considero mi punto débil». Autocrític com ell sol, admet, en el to franciscà que el caracteritza que «si bien un mal alumno puede ser transformado por un buen profesor, un mal profesor jamás será transformado por un buen alumno».

Esclar que també podríem dir-li Bélix Feltrán, per tal de despersonalitzar-lo una mica i emparentar-lo així amb l’èpica que s’escau a les aventures d’Obèlix, el capità Feltrán o els personatges de Harry Potter. Fora una manera de reconèixer a qui anà a la guerra armat de cartells —i la guanyà— i a qui han nomenat per dues vegades doctor Honoris Causa en nom del disseny gràfic. Una causa que defensà a mort a la serra, així com rere els pupitres de les universitats. No es mereix que el tractem com es mereix?