Sento que ara és l’hora de novel·lar el disseny gràfic —ni historiar-lo ni investigar-lo—, tal com he fet en aquestes Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata. Modèstia apart, no puc estar més satisfet del resultat, ja que el «Premi Nacional de Cultura» que la Generalitat de Catalunya em va concedir l’any 2012,  consignà a l’acta del jurat que l’havien concedit «per la seva contribució a la creació en l’àmbit del disseny i per l’aportació fonamental a la reflexió sobre l’entorn de la praxi professional i la cultura de la imatge. Autor de nombrosos llibres sobre disseny gràfic i tipografia, el 2011 publica Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata, un llibre de memòries personals i professionals que deixen constància de l’aprenentatge d’un ofici des d’alguns moments singulars de la seva història creativa i personal, que es converteixen en esclats de reflexió artística general». Una col·lecció de llibres que es diu «empremtes» no pot obviar la temptació de jugar amb la ditada de les identitats individuals, tacant la blancor immaculada de la coberta. Alhora, la tipografia de màquina d’escriure de l’autor il·lustra el pas de la creació literària a la composició tipogràfica del títol, amb un reflex del color de l’empremta que descomposa el rigor del negre, tal com les memòries i els records il·luminen la grisor de les vides qüotidianes.