Estudi de disseny gràfic / enricsatue@hotmail.com / 93 555 26 15
Litografia de 56 x 78 cm per a obsequiar clients i amics
Editorial Crítica
Barcelona, 1986

La relació càlida i intensa mantinguda amb l’editor Alfonso Carlos Comín fins la seva mort, tan prematura, em va permetre participar en una producció febril que fou per a mi el banc de proves ideal on assajar tipografies, imatges, colors i composicions, a vegades més que arriscades, fruit d’un aprenentage frenètic. Com el gran John Heartfield, jo també vaig provar per tots els mitjans al meu abast que les cobertes que dissenyava no fossin indiferents. I cas de ser-ho a la raó, procurava que almenys no ho fossin als sentits. Per això no proposava imatges desnatades, com últimament són norma, sinó amb greix. Gairebé sempre calia interpretar-les, o fins i tot desxifrar-les, per tal com l’associació amb el títol resultava, més d’una vegada, difícil d’establir.
Pecats de joventut que després d’Editorial Laia es repetirien, amb matisos prou diferents, amb la relació d’amistat mantinguda amb Gonçal Pontón, conseller delegat de Grijalbo i soci fundador d’Editorial Crítica, compartint interessos i a vegades taula amb Josep Fontana, Francisco Rico i, cap al final de la nostra relació, amb José Milicua, desbordant l’amistat fins confiar-me la direcció de l’Editorial Electa Espanya, un càrrec excessiu que no vaig allargar més enllà dels sis mesos.
Els pecats de joventut ja es van fer perversions en cometre’ls amb l’estimada Rosa Regàs, editora de la Gaia Ciència. Allà vam fer de tot, i força: una col·lecció de cobertes inèdita en el panorama editorial infantil i juvenil (Moby Dick) i una més inèdita encara per a la popularíssima «Colección de Divulgación Política», uns breviaris que pretenien catequitzar en els principis de la política una societat sorda i muda, emmordassada durant quaranta anys de dictadura. Algunes perversions més refinades, com ara les col·leccions de clàssics (no va arribar a editar-ne cap) i cuina (amb un parell d’escadussers) o la revista Arquitecturas Bis (que apareix en un altre espai) van quallar definitivament al presentar-me el seu gran amic Jaime Salinas, amb qui vaig compartir el projecte editorial que rumiava per Alfaguara (però aquesta experiència també té espai propi).