Des de la forma les lletres ens parlen, i només hem de fer que escoltar-les per tal d’obtenir un logotip mitjanament explícit i original. Una circumstància com la que es produeix aquí, en la qual els dos mots que constitueixen el nom comencin per una lletra correlativa de l’altra, en l’ordre alfabètic, i que a més a més siguin les primeres (A i B), donava el logo mig fet abans de començar.

Ara bé, per fer-ho tal com pertoca, darrere l’A i la B i podia anar tota la resta, justament per a fer notar la circumstància afortunada  de començar com comença el nom de l’Ateneu. 

Difícilment es pot començar d’una manera millor, i com que la gent és molt mandrosa visualment, els dissenyadors maldem per tal de fer evident el que és i el què no és.

Certament, l‘Ateneu Barcelonès només té raó de ser associat a la cultura: escrita, parlada, escoltada, pintada o esculpida o construida. ¿I quina forma és més representativa de la cultura a la nostra civilització que l’alfabet? Heus ací, doncs l’argumentari.

Però en podríem fer un altre, i tindria una lògica també respectable. Per exemple, al panell del vestíbul de la sala d’actes Oriol Bohigas de la institució, que vaig tenir l’honor de dissenyar fa poc, hi ha la llista de totes les juntes directives de l’entitat, en tota la seva llarga història de més de cent anys. Doncs bé, molt probablement trobaríem cognoms que comencin amb una de les lletres de l’abecedari, i podríem confegir un alfabet sencer que evoqués aquesta circumstància.

Esclar que posats a divagar també podríem fer-ho estimant sobrer l’escut en forma de tampó. burocràtic i segellador, que vé dels temps antics de l’entitat, al segle XIX, més propens als burots doaners i als escorxadors municipals que no pas a un Ateneu Barcelonès actiu i modern com no ho havia estat en els seus temps diguem-ne mutualistes.