Poques vegades m’he llegit el llibre del qual em disposo a dissenyar la coberta. Crec que la coberta no s’ha de posar allà on no la demanen. Això és cosa del cinema, on malgrat la selecció de cartells excel·lents que podríem fer al llarg dels més de cent anys d’història i evolució, el més corrent són cartells bigarrats d’escenes que el dissenyador, instruit pel distribuïdor comercial de la pel·lícula, creu o creuen que tibaran del públic fins a fer-lo anar a comprar l’entrada automàticament, sense espera. 

El llibre viu en un altre espai, sedant en lloc de trepidant, relaxant en lloc d’excitant. I naturalment, té un altre temps, més assossegat i més íntim. Pensem que el llibre entra a casa nostra per quedar-s’hi, i cal tractar-lo amb respecte i educació, començant per l’autor, que no es mereix traducccions o interpretacions grolleres o maldestres.

En fi, jo no sé de ningú que es compri un llibre per l’efecte que li hagi fet el disseny de la coberta. No se li demana això, o jo almenys, en general no ho faig. Tot i que em desdic, perquè si que en sé que s’han comprat un llibre pel disseny de la coberta. Són aquells, que havent-los agradat un llibre guarnit amb una coberta grollera o maldestra, s’han topat amb alguna altra edició més digna d’encapçalar el text admirat.

El cas és que a l’hora de dissenyar aquest llibre que tenim aquí, sí que me’l vaig llegir abans d’enfocar la coberta, perquè no entenia de què anava i què es proposava l’editor. Encetava una col·lecció amb textos desimbolts dedicats a un públic lector més específicament jove. Home, jo havia llegit una pila de llibres d’indis americans que en la meva adolescència em semblaven perfectament desimbolts i adreçats a joves com jo, els autors dels quals o bé es deien Zane Grey o M. L. Estefanía. Però sospitava que aquesta vegada les coses no anaven per aquí. I com dic, me’l vaig llegir, i vaig entendre que la coberta podia reproduir el paisatge dels indis de debò (d’aquí la tenda) sobre un fons càlid com la prada i escrit a mà, amb les lletres de pal que a partir del curs 2014-2015 s’imposarà a l’ensenyament finlandès, com tohom sap, capdavanter a Europa en educació. L’indi escriu pel broc gros, sense manies lingüístiques ni morals (diu que va estampar un llibre de geometria al nas del seu professor), mirant d’allunyar-se de la vida que està destinat a viure a la reserva on viu amb els pares. I com que la col·lecció es titula «Propera parada», veurem què faré pels llibres successius; si mantenir la tipografia autògrafa desencaixada i deixar que els colors cridin l’atenció, pels que hi vulguin de pujar.