L’encàrrec de redissenyar la col·lecció Austral compta entre els més emocionants de la meva vida professional. Sobretot pel valor simbòlic que representava com icona de la cultura creada en un temps fèrtil pel disseny espanyol d’avantguarda como fou el de la dècada republicana interrompuda a canonades. 

L’encàrrec de replantejar una imatge tan emblemàtica, arrelada a la memòria popular al llarg de la difusió de 1.650 títols, cobria tots els àmbits de la lectura convencional: els clàssics (sèrie gris), l’assaig i la filosofia (sèrie verda), el teatre i la poesia (sèrie violada), les novel·les i contes (sèrie blava), les biografies i les vides novel·lesques (sèrie ataronjada), i els viatges i reportatges (sèrie negra).  

Era una col·lecció històrica i popular de llibres de butxaca, econòmica i d’un disseny senzill. Seguint la línia de la primera i exitosa Penguin, el marc de trama ampliada canviava de color a cada sèrie temàtica, donant personalitat al producte. Vaig tractar de millorar-lo sense canviar gaire res, i crec poder dir que superàrem les dificultats implícites amb una visible transformació, d’arrel democràtica, com pertocava a l’època: restituint els valores potencials i refinant la selecció i composició de la tipografia (combinant les dues fonts que usaven: la futura a la coberta i la garamond a l’interior), reforçant la taca cromàtica del marc tramat (amb un camp de color per sota, de la gamma de la sèrie respectiva però més suau) i finalment protegint les cobertes impreses amb un glasofonat mat el qual, així com assegurava una llarga vida, proporcionava un acabat sofisticat a una col·lecció de llibres de butxaca modesta per purs imperatius mercantils. Amb molt poc vaig poder fer força, i el premi fou que uns anys després de l’operació estètica vaig saber que l’autor anònim era ni més ni menys que Attilio Rossi, un dels dissenyadors gràfics italians més interessants del període d’entreguerres, emigrant en temps del feixisme a l’Argentina. De moment, Lluis Permanyer ho confirmà públicament així a les pàgines de La Vanguardia del día 4 de juny de 1985: «Introdueix la modernitat, tot i que amb un respecte tan encertat com merescut envers un passat tan rellevant. El paisatge austral, doncs, seguirà enriquint-se, tot i que advertirem de seguida alguns canvis plàstics dictats per la sensibilitat».