Després de dos-cents números editats en paper, més o menys vint-i-cinc anys, la revista Infància, una iniciativa pedagògica de Marta Mata i el seu entusiasta equip de mestres fundats en una associació que recorda la mestra de mestras Rosa Sensat, ara multiplica els seus esforços amb una edició on line completament diversa, dedicada als mestres llatinoamericans i elaborada per un consell de més de cent pedagogs que representen els onze països membres.

L’exportació de l’experiència i el know how de la revista Infància a l’Amèrica Llatina és una proesa digna de celebrar, també i modestament, des del disseny dels continguts. Novament, una revista de paper es transferida a la pantalla, i les possibilitats que ens ofereix la informàtica ens han permès de plantejar la successió de les seccions en un estil gràfic diguem-ne joganer, colorista i festiu. Naturalment, la facultat cinètica del sistema operatiu, que tendeix inconscientment a enlluernar-nos, ha facilitat molt les coses i el resultat és una revista àgil i de fàcil lectura.

Des dels inicis impressos preval en el projecte gràfic la funcionalitat sobre les filigranes estètiques, i per tant aporta poques novetats. Una, la relativa curiositat formal que suposa la ordenació sil·làbica d’un nom genèric que fa de logotip, no únicament per a la revista, sinó també per a una col·lecció de llibres complementaris: in-fàn-ci-a. Dues, la disposició horitzontal de la revista —d’un vulgar format DIN A 4—, com aquells quaderns escolars noucentistes, pautats i solemnes, dels temps dels gegants de la fundació de l’escola moderna i laica. Per exemple, Célestin Freinet, per a qui «l’escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels nens i nenes, doncs aquesta formació no solament es necessària, sinó imprescindible, ja que sense, no hi pot haver una formació autènticament humana». O l’antecessor en l’escola moderna i laica, el nostre infatigable Francesc Ferrer i Guardia, qui al punt de la seva injusta execució va rebre de l’escriptor Anatole France una carta oberta en la que afirmava: «El seu crim es el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim es haver creat l’ensenyament laic a Barcelona, instruir a milers de nens en la moral independent; el seu crim es haver fundat escoles».