Calendari de taula

Mobles 114

Barcelona, 2006

A Josep Maria Tremoleda, empresari i dissenyador de bona part dels comfortables enginys i accessoris que moblen les nostres llars, li va fer por editar aquell any 2006 el calendari que encarregava habitualment a un u altre dissenyador reconegut, amb absoluta llibertat de part seva. Però li va fer por perquè, al seu entendre, aquest trencava amb totes les convencions. Incloses les més sagradas. Allò no era un calendari sinó una transgressió als costums, i abans que a cap altra cosa ell es devia als seus clients, la major part, a més, amics.

Res a dir. Tenia les seves raons i vaig trobar legítima la seva postura. Hauria d’esperar una altra ocasió per a publicar el meu projecte d’ensenyar als lectors que els hàbits són més forts que els objetes, la forma més determinant que la funció, el continent més potent que el contingut i l’aparença més rotunda que la pròpia realitat. En resum, que si la composició dels números que se solen disposar en una làmina de calendari convencional, ese manté, tot i que els elements canviïn del tot (si en lloc de números, per exemple, hi ha lletres), l’imperatiu de la memòria visual fa veure allò com el que no és, és a dir, com ara un calendari normal i corrent.

Apart de la lliçó que el joc visual duu implícita, a la filla del dissenyador, l’Helena Tremoleda, li semblá digne d’amparar-la sota el seu nom i el prestigi que el calendari de taula anava acumulant any rere any. Va ser una revolució tranquila, i va convèncer en un moment al seu pare. I aquí tenim l’exercici, i a més pels segles dels segles, en entrar com va entrar a la roda del temps.