La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució anacrònica, és a dir, incongruent amb el seu entorn i envellida, perquè s’ha tornat vella a poc a poc. La Junta de Comerç creà l’any 1775 una Escola de Belles Arts que esdevingué Reial Acadèmia l’any 1850, en fundar Isabel II les Acadèmies provincials. Les funcions habituals de l’institució són, fonamentalment, practicar i potenciar l’investigació de les belles arts a Catalunya i administrar, difondre i posar a disposició dels estudiosos el ric patrimoni artístic que tresoreja. Però això, que és molt fàcil de dir, és molt difícil de fer. La dotació que reben les Reials Acadèmies és irrisòria i sovint tardana, i l’embolic congènit que manté amb la Cambra de Comerç només fa que embolicar la troca. L’Acadèmia és avui el més semblant a un cementiri d’elefants, però com sigui que cada artista ha de regalar una obra en ingressar, se’m va ocòrrer dissenyar-los la paperassa administrativa i l’escassa comunicació que remenen. Per tal de ser conseqüents amb l’època de naixement de la institució vaig imposar la tipografia Pradell. Cap a l’any 1763 l’armer Eudald Pradell es va posar en contacte amb la Junta de Comerç de Barcelona i es va oferir per crear matrius de lletres d’impremta a canvi d’una pensió. Aquesta habilitat li fou reconeguda, i sense saber ni llegir ni escriure va revolucionar la impremta. La Junta li va sol·licitar la protecció reial, però pocs anys després va traslladar-se a Madrid, on va gravar, entre d’altres tipus, la Pradell, digitalitzada l’any 2002 pel dissenyador gràfic Andreu Balius. Aquesta tipografia, d’origen vinculant al bo i millor de l’Acadèmia, va ser l’aportació que he fet a la institució, juntament amb l’ús de l’or preciós i l’argent viu, tintes consubstancials a la reialesa.