Amb els ulls entelats per un furor concret, definitiu, veig que la capçalera de la revistassa UR que vam fer ell i jo, en un format agosarat per l’època, va ser el resultat d’una mena de pacte, contemporani dels de la Moncloa. La revista aspirava a ser una publicació internacional periòdica i independent dedicada a la difusió, crítica i debat dels problemes de la forma de la ciutat i del territori. La vam dissenyar els dos alhora. I no ho dic ara com a forma retòrica de cortesia, sinó més aviat per deixar clar que Manuel de Solà-Morales hi dèia la seva, i de quina manera! Portes endins, les relacions entre nosaltres eren fluïdes; portes enfora, ho disfressàvem amb circumloquis. Tot i això, penso que fèiem una parella prou concordant. Parlant objectivament, la capçalera la vaig resoldre tot sol, amb una «U» de pal i una «R» bodoni. La bodoni representava l’urbanisme neoclàssic traçat pel prefecte Haussmann, a la mida d’un Segon Imperi desmesurat, mentre la futura representava l’urbanisme racionalista, higiènic, innovador i fet a la mida modesta de l’home modern, el qual tornava a ser la mesura de totes les coses, com en el Renaixement. I, tot i escollir dues maneres oposades de donar forma a la ciutat d’Ur, les veia prou compatibles. A Manuel de Solà-Morales la proposta li va agradar de seguida, en trobar que amb la tipografia feia topografia sense confondre, però, topologia amb funció. I des del maig del 2012 em quedarà per sempre més el dubte solà-moralesc de si no li va agradar, més que res, justament pel fet de donar forma ambigua a una eina de divulgació de certeses i, alhora, d’incerteses. El número u va sortir un bon dia d’un mes de gener, i plovia; així que Manuel de Solà-Morales i jo vam decidir deixar la celebració per més endavant, potser per l’estiu. Però d’això fa tants anys com vint-i-set, i ara torna a ploure, ell ja no hi és, i amb els ulls entelats per un furor concret, definitiu, només em resta agrair-li la seva amistat i reconèixer també la cortesia del col·lega Pierre Bernard, que em va deixar la seva tipografia Barré de couleur per dissenyar aquest cartell, d’una síntesi internacional i independent.