A la vista de la caiguda en picat pel que fa a la consideració pública davant la poca talla moral dels nuvis reials, cal dir que el logotip dissenyat per tal d'engalanar el casament, i que la Casa Reial refusà no se sap ben bé per què, al considerar que no era bo que els noms dels dos s'exhibissin pels carrers de la ciutat amb la prodigalitat estimada, al dissenyador li segueix semblant una solució gràfica i conceptual excel·lent. I caldria dir premonitòria, doncs per ara han passat junts per la felicitat i la tristesa, per la riquesa i la pobresa, per la salut i l'enfermetat, tal com manen els cànons de l'Església.

Era un repte dels de debò, ja que aquell dia 4 d'octubre de 1997 les expectatives més moderades estimaven que ho veuríen almenys mil cinc-cents milions d'espectadors. Pagava la pena fer alguna cosa amb força i elegant, i vaig tirar mà de la bodoni, per ser l'expressió de l'aristocràcia tipogràfica i pel seu estil depurat, però tambér perquè un antepassat de la núvia, Carles III, va comprar a Parma un joc de matrius per bastir la Impremta Nacional que acabava de fundar amb un tipus d'impremta noble i distingit, com s'adeia a l'ocasió.

Prenent com a punt central del disseny la simetria que estableixen les tres últimes lletres del nom Cristina i les tres primeres d'Iñaki, aconseguia construir un grafisme tipogràfic amb una seqüència de lletres característica (així es defineix a un logotip), i gràcies a una primmirada superposició s'enllaçaven simbòlicament i metafòrica, en una unió com la que formen las aliances matrimonials.

Semblava una fòrmula ideal per tal d'anunciar les noces als carrers de Barcelona. Els colores blau nàutic i el roig i groc de la bandera espanyola pintava un territori càlidament mediterrani, com el d'una Ciutat Comtal en pau i llibertat. Però malgrat la unanimitat que assolí el projecte entre el dissenyador, l'arquitecte responsable d'engalanar el trajecte, el regidor municipal i tants com participaren en consultes i reunions, inclòs el representant de palau, la Casa Reial considerà "inapropiat que els noms dels contraents s'exposessin al món a tan gran escala i amb tanta profusió".

Vist el que s'ha vist, la única cosa que continua digna de tot aquell assumpte estic per dir que és el logotip. I que sigui per molts anys.