Quan l’arquitectura es mostra en un llibre, certes paraules del lèxic de les arts gràfiques reprenen automàticament el seu significat, gairebé obsolet. No hi ha espai més idoni per tal que les «columnes» o els «blocs» de text recuperin el sentit ple, o per tal que la «portada», «portadeta» (o «avantportada») o «pòrtic» retornin la seqüència perduda de la lògica arquitectònica i perspectiva.  Malgrat semblar pertinent en tractar d’arquitectura o urbanisme, en aquest llibre no hi ha «carrers» que blasmin la composició del text, ni «finestres» strictu sensu, malgrat hi hagi buits arreu. Som davant d’un volum de quatre-centes pàgines que els tipògrafs solen titllar de «totxo», i malgrat això, jo m’estimo més emplear la definició ortodoxa de la maquetació de textos: «arquitectura gràfica».

De manera que l’arquitectura gràfica present en aquest llibre es planteja com un complement a la pròpia arquitectura. Així de senzill.

En la ingent producció del distingit arquitecte, distingim també l’«arquitectura gráfica» que hi publica com una obra més: dissenys de col·leccions de llibres per a Tusquets Editor, com ara els «Cuadernos marginales» daurats o argentats —hi ha unes quantes cobertes meves—, i la cèlebre coberta tallada al biaix de La perpectiva como forma simbólica, són fites de la competència creativa de l’arquitecte en tant que dissenyador gràfic, aspecte compartit amb Óscar Tusquets en el projecte de la col·lecció «Ediciones de Bolsillo», així com en la decoració estrictament gràfica que van projectar pel meu estudi de Berlinés, 5.